Com captar l’atenció d’un periodista: els assumptes de mails i la personalització

Com captar l’atenció d’un periodista: els assumptes de mails i la personalització

Anem al gra: quants de vosaltres elimineu els mails sense si més no obrir-los? -Silenci incòmode-. Efectivament, aquesta és una pràctica molt comuna que tots portem a terme, encara que sigui de tant en tant. I és que, en el moment en què un mail aterra a la nostra safata d’entrada, només hi ha dues coses que puguin salvar-lo de què l’enviem directe a la paperera: el remitent i l’assumpte.

Potser penseu que parlarem de l’email marketing (tema controvertit com n’hi ha pocs), però sentim informar-vos que encara no ha arribat el moment d’obrir aquest meló. Avui parlarem de com captar l’atenció d’un periodista, cosa que els que ens dediquem a la comunicació sabem per endavant que no és tan senzill com sembla. Som-hi!

El primer que veu un periodista quan rep un correu electrònic és el remitent. Per això, quan ja hi ha una relació professional o fins i tot personal és molt més probable que inverteixin el poc temps que tenen en veure què els has fet arribar i si els encaixa per a la seva publicació. -Perquè, encara que pugui semblar exagerat, paraula d’Oh la là! que parlem més amb molts periodistes que amb les nostres pròpies famílies-.

No obstant això, quan estàs començant la relació amb un mitjà i el teu remitent encara li sona a xinès al periodista, t’ho jugues tot a una carta: l’assumpte. Un bon assumpte és la clau perquè el receptor es decideixi a obrir i fer un cop d’ull al contingut que li has enviat. I no ens enganyem, és una pena que després de la feinada que ens ha portat tenir la nostra nota de premsa gairebé a punt per emmarcar, acabi en aquest temut lloc en el qual “els missatges s’eliminaran automàticament després d’un període de 30 dies “.

Tipus d’assumpte

Dit això, ens toca entrar en matèria. Hi ha diferents tipus d’assumpte en funció del contingut que enviarem, però en aquest cas ens centrarem en els que li anuncien al redactor que ha rebut una nota de premsa. Així doncs, hi ha tres tipus d’assumpte que poden salvar la nostra nota de l’abisme:

    1. Assumptes informatius: són aquells que utilitzen el mateix titular de la nota de premsa. Normalment aquest va escrit en majúscules i s’utilitza per a enviaments genèrics. Si utilitzeu aquest sistema, us recomanem que després feu seguiment de la nota. Perquè, per què mentir, la teva nota no conté una bomba tipus Watergate, oi?
    2. Assumptes curts: es tracta d’escurçar el titular de la nostra nota. Sabem que així, a priori, resulta complicat. Ja hem suat la cansalada per sintetitzar el contingut de la nostra nota en només dues línies i ara l’hem d’acotar a menys de deu paraules -arribats a aquest punt fa ganes de plorar-. Però calma, no ens atabalem perquè no és tan complicat. Només cal simplificar, quedar-nos amb les paraules clau.
    3. Personalitzat: un simple “Hola, Pepet” seguit del titular (curt o llarg) de la teva nota. Un clàssic atemporal simple i efectiu que, a més, resulta un pretext fantàstic per presentar-te i començar a establir una relació més fluida -entenent que “Pepet” ha de substituir-se pel nom del periodista. És veritat que en el santoral hi ha noms poc comuns, però tot té un límit-.

La importància de la personalització

A més de l’assumpte, a l’hora de tractar amb els mitjans és important no perdre de vista una idea: la personalització.

Ens podran dir ximples, però a tots ens agrada que ens ofereixin alguna cosa que s’ha creat especialment per a nosaltres. De fet, en marketing, a aquesta metodologia se la coneix com a hipersegmentació i consisteix, dit en poques paraules, en oferir continguts i productes a mida pels consumidors. Per posar un exemple, què va ser el fenomen Stranger Things més que un producte fet per als nens dels 80? Aquells que es van criar amb Els Goonies i les aventures de Mulder i Scully a Expedient X, es van tornar bojos amb els misteris de Hawkins i la seva Àrea 51 particular. Ara reflexionem: si haguéssiu d’apostar, què diríeu? Casualitat o estudi de mercat?

Per si encara hi hagués algun dubte, la segmentació enfocada al consumidor és una cosa fonamental en el món en què vivim, el que, traslladat al tema que ens ocupa, es tradueix, com dèiem, en personalització. Si parlem de captar l’atenció d’un periodista, hem de tenir clar que ells són el nostre target i, per tant, hem de donar-los el que volen o, més aviat, el que necessiten. Així aconseguirem que obrin els nostres emails, llegeixin les nostres notes de premsa i, fins i tot, que es descarreguin els arxius adjunts!

 

Per poder donar-li al periodista el que vol és molt important estar al dia i seguir l’activitat dels mitjans de la manera que sigui: llegir el diari, escoltar la ràdio, seguir-los en xarxes o al seu canal de Twitch … Bàsicament la idea és estar pendents de l’actualitat, els moviments a les redaccions, els enfocaments que se li donen a les notícies, els espais dedicats a cada temàtica, etc. A més, si estem treballant amb un tema concret, també serà interessant invertir una mica de temps en descobrir mitjans (online o offline) especialitzats en la temàtica en qüestió. Sabent això, estarem llestos per poder confeccionar mails personalitzats: un tipus de mail que, tot i que també conté la nota de premsa, és una mica diferent dels genèrics.

En els mails personalitzats, la nota de premsa no va al cos del correu, sinó que s’inclou com a adjunt. El cos del correu està reservat per al plantejament de la nostra proposta de contingut. Què volem oferir? Una entrevista? Un reportatge? Una visita de premsa per conèixer un lloc o un projecte? -potser ara mateix això últim vagi a mal borràs-. És el moment d’explicar-ho i explicar-ho bé: clar, concís i sense voltes. A més, sempre podem incloure una foto per fer-ho més atractiu, però això ja és qüestió de gustos.

En definitiva, hi ha moltes maneres d’establir relacions i vincles amb la premsa, però és indubtable que el mail és un dels més habituals, i més ara que el teletreball s’ha convertit en una realitat. Així que per la nostra part només ens queda desitjar-vos sort i donar-vos un últim consell: recordeu que darrere de cada signatura de mail hi ha també una persona.